Concentració dissabte 29 de març a les 17h
davant el Consulat de Portugal a Barcelona
(Ronda Sant Pere, 7)
A principis de març Luna va ser assassinada a Lisboa (Portugal) per ser transsexual. El seu assassinat és una clara mostra de la transfòbia que, des de fa uns anys, se succeeix d'una manera explícita i visible a Portugal. Encara tenim molt present l’ assassinat de la Gisberta a mans de 16 adolescents a Porto al 2006. La transfòbia verbal i física és un fet que forma part de la quotidianitat de la vida de les persones trans.
La pregunta que ens fem és: Perquè tenim més risc de rebre violència les persones trans que les que no són trans?
Vivim en una societat que té la transfòbia molt arrelada i normalitzada.
Aquesta fòbia a les persones trans es veu alimentada per diversos agents socials com els mitjans de comunicació, l'Església, les forces policials, l'Estat i les administracions públiques. Cadascun d'aquests agents, amb els seus propis mecanismes, castiga a qui s'escapa i es rebel•la en contra del seu ordre de gèneres.
Els mitjans de comunicació mostren una imatge distorsionada de les persones trans, ja sigui d'una forma sensacionalista o presentant-nos com subjectes de burla. Creen i silencien violència trànsfoba sota màscares de tòpics i enganys.
L'Església crea un ordre moral que penalitza no només a trans, sinó a mariques, bolleres, treballadors/es sexuals, butchs, femmes, i també a moviments abortistes, feministes i, en definitiva, a qualsevol que no segueix la seva estricta concepció del gènere.
El sistema judicial i penitenciari nega a moltxs presxs trans estar en centres que es corresponguin amb la seva identitat de gènere. A més, els agents de les forces policials són, moltes vegades, els que exerceixen violència sobre els i les trans.
Enfront de tot això, no només l'Estat i les administracions públiques no porten a terme polítiques en contra de la transfòbia, sinó que potencien la discriminació d'aquest col•lectiu. (Per exemple, les normes que regulen el registre de gènere i l'ús de l'espai públic tenen molt poc en compte les realitats trans). A més, en casos com els de la Luna i la Gisberta, i amb altres persones trans immigrants, l’Estat permet que aquestes persones sofreixin un doble risc: per una banda, per ser trans; i per l’altra, per ser d’un altre país i, per tant, per no tenir el mateix valor humà per a l’Estat.
Totes aquestes institucions, ens agradi o no, construeixen societat i, per tant, tenen una responsabilitat envers aquesta societat que no estan assumint ni de lluny pel que fa al col•lectiu trans.
Davant aquesta situació, exigim un marc legal que asseguri el lliure accés al propi gènere i al propi cos. Que asseguri la plena integració de les persones trans a tots els nivells: laboral i social, entre d’altres. Que lluiti de forma activa en contra de la transfòbia i del masclisme, que es troba a la base de no només la transfòbia, sinó també de l’homofòbia, la misogínia i la violència de gènere; i que consideri explícitament com agreujant la discriminació, l’assetjament i la violència als i a les trans.
I no només en aquesta concentració a Barcelona, sinó també des de Lisboa, París i Madrid exigim un compromís seriós i ferm per a acabar amb casos com els de Luna, Gisberta, Sònia, Cristina, Maro i moltes altres víctimes de la transfòbia.
La transfòbia mata. Prou impunitat!
Col•lectiu Gai de Barcelona - Guerrilla Travolaka – Infogai – Ecogais – Front d'Alliberament Gai de Catalunya - Activistes independents
Fuente: Guerilla Travolaka
La pregunta que ens fem és: Perquè tenim més risc de rebre violència les persones trans que les que no són trans?
Vivim en una societat que té la transfòbia molt arrelada i normalitzada.
Aquesta fòbia a les persones trans es veu alimentada per diversos agents socials com els mitjans de comunicació, l'Església, les forces policials, l'Estat i les administracions públiques. Cadascun d'aquests agents, amb els seus propis mecanismes, castiga a qui s'escapa i es rebel•la en contra del seu ordre de gèneres.
Els mitjans de comunicació mostren una imatge distorsionada de les persones trans, ja sigui d'una forma sensacionalista o presentant-nos com subjectes de burla. Creen i silencien violència trànsfoba sota màscares de tòpics i enganys.
L'Església crea un ordre moral que penalitza no només a trans, sinó a mariques, bolleres, treballadors/es sexuals, butchs, femmes, i també a moviments abortistes, feministes i, en definitiva, a qualsevol que no segueix la seva estricta concepció del gènere.
El sistema judicial i penitenciari nega a moltxs presxs trans estar en centres que es corresponguin amb la seva identitat de gènere. A més, els agents de les forces policials són, moltes vegades, els que exerceixen violència sobre els i les trans.
Enfront de tot això, no només l'Estat i les administracions públiques no porten a terme polítiques en contra de la transfòbia, sinó que potencien la discriminació d'aquest col•lectiu. (Per exemple, les normes que regulen el registre de gènere i l'ús de l'espai públic tenen molt poc en compte les realitats trans). A més, en casos com els de la Luna i la Gisberta, i amb altres persones trans immigrants, l’Estat permet que aquestes persones sofreixin un doble risc: per una banda, per ser trans; i per l’altra, per ser d’un altre país i, per tant, per no tenir el mateix valor humà per a l’Estat.
Totes aquestes institucions, ens agradi o no, construeixen societat i, per tant, tenen una responsabilitat envers aquesta societat que no estan assumint ni de lluny pel que fa al col•lectiu trans.
Davant aquesta situació, exigim un marc legal que asseguri el lliure accés al propi gènere i al propi cos. Que asseguri la plena integració de les persones trans a tots els nivells: laboral i social, entre d’altres. Que lluiti de forma activa en contra de la transfòbia i del masclisme, que es troba a la base de no només la transfòbia, sinó també de l’homofòbia, la misogínia i la violència de gènere; i que consideri explícitament com agreujant la discriminació, l’assetjament i la violència als i a les trans.
I no només en aquesta concentració a Barcelona, sinó també des de Lisboa, París i Madrid exigim un compromís seriós i ferm per a acabar amb casos com els de Luna, Gisberta, Sònia, Cristina, Maro i moltes altres víctimes de la transfòbia.
La transfòbia mata. Prou impunitat!
Col•lectiu Gai de Barcelona - Guerrilla Travolaka – Infogai – Ecogais – Front d'Alliberament Gai de Catalunya - Activistes independents
Fuente: Guerilla Travolaka
No hay comentarios:
Publicar un comentario